DESPLAÇAMENT DE LES ESPÈCIES OBJECTIU
Les espècies més rellevants per cadascuna de les modalitats de pesca s’anomenen espècies objectiu. Algunes espècies objectiu tenen capacitat de desplaçament, i es mouen seguint la seva zona de confort tèrmic, sempre i quan en aquestes noves zones també trobin aliment i condicions ambientals adients. Aquests desplaçaments poden ser tant latitudinals com verticals.
A tots els mars del món s’estan detectant desplaçaments d’espècies que s’expliquen degut a les noves condicions ambientals, i la Mediterrània, no és una excepció. A Catalunya es especialment rellevant els canvis de temperatura.
Aquest tipus de desplaçament pot comportar canvis a les captures en totes les modalitats de pesca. Aquelles modalitats que poden desplaçar-se majors distàncies (com és el cas de l’encerclament, on hi ha un calador únic per tota la Mediterrània espanyola) o que depenen d’un gran nombre d’espècies objectiu (com és el cas de l’arrossegament, amb excepcions d’alguns ports) podrien tenir, en línies generals, una millor capacitat adaptativa per sortejar els desplaçaments latitudinals i verticals de les especies.
- La distribució de molts petits pelàgics és afectada pels canvis ambientals. El cas de l'alatxa (Sardinella aurita) mostra, per exemple, com s'ha produït un fort deslaçament del sud de la Mediterrània cap al nord durant el període 1989-2004 seguint l'increment progressiu de la temperatura de l'aigua del mar, que ha resultat en una presència creixent a Catalunya (Sabatés et al., 2006).
- Degut a les condicions hidrològiques, condicionades per les aportacions del riu Ebre, a mig termini les modelitzacions existents apunten que la zona del delta de l’Ebre es convertirà en un refugi climàtic important per espècies pelàgiques d’interès pesquer com la sardina i el seitó (Peninno et al., 2020).
- Estudis històrics portats a terme al nord de Catalunya (entre Blanes i la Selva), fets a través de metodologies basades en el coneixement local, han permès analitzar l’evolució històrica d’espècies capturades pels pescadors en funció de si són termòfiles i termòfobes i la seva relació amb els factors ambientals al llarg de les darreres set dècades. Els resultats mostren que el canvi climàtic ja ha tingut un rol rellevant tant afavorint l’establiment de noves espècies com el decreixement d’altres (Lloret et al., 2015).
- També s’han pogut evidenciar migracions verticals, és a dir, de menys a més profunditat, o a la inversa. Algunes espècies d’aigües profundes que estan migrant a aigües menys profundes havien estat d’interès pesquer, però ara ho són en menor mesura, com la mòllera de fang (Phycis blennoides) o la moixina (Galeus melastomus). Altres espècies per contra estan migrant a més profunditat, per exemple el peix sabre (Lepidopus caudatus) o la gamba borda (Plesionika heterocarpus) (Sanz-Martín et al., 2024).
- Quan analitzem l’evolució de les captures a Catalunya dels darrers 20 anys, a través de les dades de captura que es recullen diàriament, es poden observar canvis significatius en la composició de les captures en funció de l’afinitat tèrmica de les espècies. Els canvis no són homogenis i depenen dels ports i modalitats, tot i que el palangre de superfície és la modalitat que potencialment mostra més vulnerabilitat (Espasandín et al., 2025). Aquests canvis són similars als que s’observen a altres regions europees (Chust et al., 2024).