CANVIS EN LES APORTACIONS TERRA-MAR I ELS CORRENTS MARINS
L'ecosistema costaner marí és altament depenent de les aportacions d'aigua dolça, sediments i nutrients que arriben a través dels rius i rieres. Els períodes de sequera, així com potencialment els períodes de grans aportacions, canvien aquesta relació alterant els cicles ecològics marins i afectant per tant a la pesca.
Igualment els canvis atmosfèrics de gran escala associats al canvi climàtic, com el desplaçament del corrent en jet o jet stream subtropical cap al Nord, afebleixen els vents que impulsen l'aflorament d'aigües fondes riques en nutrients a la zona nord de Catalunya i sud de França, reduint l'aportació de nutrients cap a la superfície del mar i afavorint que disminueixi la producció primària, amb conseqüències al conjunt de la cadena tròfica (Crespin et al., 2025). Els nivells de decreixement de clorofil·la detectat els darrers vint anys són de entre el 10 i el 40% (Crespin et al., 2025; Gómez-Jakobsen, 2022).
- A Catalunya ha estat àmpliament demostrada la relació entre l'estat de les pesqueries i les aportacions dels rius Rhône, Muga i Ebre, o els vents que alteren la barreja d'aigües i per tant la distribució de nutrients. Tant aportacions com corrents es preveuen que es vegin afectats pel canvi climàtic a Catalunya (Lloret et al., 2001; Salat et al., 2014, Brosset et al., 2017).
- Les espècies bentòniques, i en especial algunes tant valuoses com la gamba vermella Aristeus antennatus, són altament sensibles als canvis associats als processos de formació d'aigües denses al Golf de Lleó produïts pel refredament i evaporació de les aigües superficials durant l'hivern, afavorides pels vents en aquella zona. Quan aquest fenomen és especialment intens pot produir, per exemple, que la gamba vermella no ascendeixi fins a les zones de pesca, fet que produeix una baixada sobtada i temporal de les captures, tal com va succeir per exemple l'any 2005 durant gairebé cinc anys. Al mateix temps, aquest fenomen afavoreix la recuperació de l'estoc. S'espera que degut al canvi climàtic es redueixin els fenòmens intensos de formació d'aigües profundes (Company et al., 2008).
- Els darrers vint anys ha disminuït entre un 10 i un 40% la quantitat de clorofil·la identificada amb imatges satèl·lit a la regió (Crespin et al., 2025; Gómez-Jakobsen, 2022).
- La descàrrega d'aigües continentals està vinculada a l'aportació de sediments i nutrients a la franja costanera, de la qual depèn en bona part la producció del fitoplàncton. En ocasions, com va succeir amb el temporal Glòria, les pluges torrencials poden augmentar significativament les aportacions de nutrients, ocasionant un posterior increment en l'abundància de fitoplàncton, tal com es va poder ratificar amb dades de la concentració de clorofil·la en aigües costaneres davant la ciutat de Barcelona, la qual va augmentar unes dues setmanes després de l'inici del temporal. Aquest increment en la comunitat fitoplanctònica es transmet a través de les xarxes tròfiques fins a les pesqueries.