El canvi climàtic ja està afectant la mar Mediterrània, modificant les seves característiques físico-químiques (la temperatura, els corrents, l'oxigen, el pH,...) i biològiques (la producció primària, la distribució de les espècies i les cadenes tròfiques,...). Aquest canvi es preveu que s'acceleri els próxims anys.

Un dels principals canvis és l'increment de les temperatures mitjanes a totes les fondàries.

Evolució de la temperatura de l'aigua del mar

Evolució de la temperatura mitjana anual de l'aigua del mar a l'Estartit a diferents fondàries per al període 1974-2024. (Font: Servei meteorològic de Catalunya, 2025).

També es poden observar cada vegada més onades de calor marines més intenses.

Evolució de la mitjana diària de la temperatura superficial al Mar Català.

Igualment s'està detectant un increment a la salinitat en algunes capes d'aigua, especialment a les capes mitjanes i fondes (per sota de 150 metres), probablement degut a les menors precipitacions, el decreixement de les aportacions d'aigua fresca per part dels rius i l'increment en la vaporització. Aquest procés va acompanyat d'un procés de creixent estratificació de les aigues, fet que pot afectar de manera rellevant a la producció del fitoplàncton i zooplàncton (Calvo et al., 2011), i afavoreix el decreixement en la presència de clorofil·la a la regió que ha estat estimada entre un 10 i un 40% a la regió als darrers vint anys (Crespin et al., 2025; Gómez-Jakobsen, 2022).

Altres fenòmens meteorològics rellevants com per exemple la disminució de dies de tramuntana tenen una tendència clara els darrers vint anys, però la sèrie temporal encara no és prou llarga per poder afirmar que és associat al canvi climàtic (Corral i Buela, 2024)

Quant als dies de calor, l'estiu és el període de l'any que més està experimentant l'increment tèrmic, amb una tendència d'increment al màxim diari, des del 1950 a les zones litorals, a l'entorn de +0,2 ºC/decenni. També han augmentat les hores d'insolució. La insolució mitjana a Catalunya s'ha incrementat en aproximadament 257 hores respecte de mitjan segle XX, un ritme de creixement de +1,46 %/decenni. Finalment val la pena apuntar que els extrems càlids de temperatura, per exemple el nombre de dies per sobra de 30 graus, presenten una tendència evident cap a l'increment, amb valors a l'entorn de 5 dies per decenni.

Quant als vents no es poden fer conclusions clares i robustes amb relació a l'evolució anual del nombre de dies dels diferents patrons sinòptics a Catalunya durant el període 1979-2024, atès que només s'obté una tendència anual amb significació estadística per a un nivell de confiança del 95 % en dos casos: un lleugera disminució de les situacions anticiclòniques a la tardor i un lleuger augment a l'abril.

Quant a les característiques dels temporals fins al moment a l'Estartit on tenim dades històriques més llargues pel que fa a l'evolució del nombre de temporals de mar des de 1966, s'aprecia una tendència a l'augment de +0,4 temporals per decenni, però sense significació estadistica. Pel que fa a l'altura màxima de les onades del temporal més dur també presenta un petit increment per al període 1977-2024 però de nou sense significació estadistica (Servei meteorològic de Catalunya, 2025).

Finalment també s'està experimentant una creixent acidificació de les aigues marines. Per exemple, dades recents de la Badia de Blanes i de l'Estartit indiquen disminucions significatives del pH, un fenomen que segueix una tendència similar als canvis observats en altres regions oceàniques a escala global. (ICM, 2024).

Els canvi climàtic ja afecta al sector pesquer.

El sector pesquer és un dels sectors de l'economia blava més vulnerables als canvis que es produeixen en el medi marí. A Catalunya, s'han identificat canvis en la composició de les captures -i els ingressos associats- que es poden relacionar directament amb els factors climàtics (Espasandín et al., 2025). Els canvis apunten a què amb el temps les espècies que tenen preferència per temperatures més càlides juguen un rol més important a les captures i als ingressos mentre que les espècies que prefereixen temperatures més fredes tenen menys pes. També ens mostren variabilitat en funció de la llotja analitzada.

Impacte diferenciat per espècie

Les modificacions en la composició de les captures poden ser degudes a múltiples efectes que es produeixen de manera simultània com el deslaçament de les espècies en cerca de condicions òptimes o la degradació dels hàbitats habituals de les espècies objectiu, entre d'altres. Davant d'aquest escenari, resulta essencial analitzar els diversos canvis que s'estan produint i apropar el coneixement científic disponible a tots els actors que conformen el sector pesquer.